A reveure

Quan vaig veure el nom d’aquesta optativa sabia que m’acabaria apuntant, malgrat l’horari no fos el millor. Tot i així, just abans de començar tenia els meus dubtes de si seria com esperava. Normalment fem assignatures molt més directament  relacionades amb l’educació formal, i quan hem fet alguna d’aquest tipus ha acabat sent pràcticament un fracàs. És molt difícil que hi hagi coses que vertaderament es quedin dins nostre després d’una avaluació. Tot depèn de la metodologia i la motivació vers el tema.

Bé, ara puc dir, després d’aquests mesos, que aquesta assignatura serà una de les recordi en acabar el grau. Crec que hem crescut, en molts aspectes. M’ha servit per tancar molts interrogants que tenia respecte el tema de la interculturalitat, i m’ha ajudat a obrir molts altres, de caire més profund. Les classes sempre han estat interessants, i la metodologia molt encertada. Per què? Ja ho sabem, pràcticament la majoria de nosaltres hem participat a classe, i això és quelcom que quasi mai succeeix. Ens ha agradat, ens ha motivat, i segurament hagi estat per que el tema ens ha tocat com a persones. En una carrera universitària, i més en una com aquesta, penso que és fonamental tenir aquestes assignatures que s’escapin una mica de la rutina, que ens deixi ser nosaltres mateixos, pensar i actuar per nosaltres mateixos. Hem estat en tot moment els protagonistes de les classes, i mai no hem deixat d’aprendre aspectes teòrics.

Com veieu, no tinc més que bones paraules per aquesta assignatura, sens dubte, una de les millors d’aquest semestre. Crec que qui més qui menys l’hem aprofitat  i hem pogut extreure coses que superen qualsevol assignatura, que van més enllà. Ara sóc més jo, em conec millor, sé el per què de moltes coses.

Només em queda desitjar que a tots us hagi agradat tant com a mi, i dir-vos fins aviat.

Occidentals, alemanyes, holandesos o mixtos, catalans o espanyols, ens veiem!!!