Bon any nou!!!!

Ahir va ser una nit força tranquil·la, i plena d’esperança. El 2011 ha estat bo per molts motius i dolent per molts, molts altres.

Cadascú tindrà una narració diferent del que ha estat l’any, però hi ha coses que ens afecten a tots. L’educació segueix sent una assignatura pendent de l’Estat, alhora que una vertadera interculturalitat.

Ara que l’assignatura arriba al seu final, i que estem en aquestes dates tan senyalades em plantejo moltes coses: Quines són les fites a aconseguir aquest any?, Fins on volem arribar amb l’educació en temes multi/inter culturalitat?, Fins on ens deixarà arribar el nou govern que es planteja? De moment, el transport públic, l’IRPF, i les factures ens donen la benvinguda una miqueta més cares.

Penso que a aquestes altures i amb la que se’ns ve a sobre, és hora d’obrir els ulls, de plantejar-se coses seriosament com a persona i professional, i començar a actuar. És hora no només de demanar, si no d’exigir respecte. I una educació pública i de qualitat (remalcant PÚBLICA, per si el senyor Rajoy arriba a llegir-ho),  ja que hi som.

En fi, penso que gràcies a assignatures com aquesta, tots els que hem volgut hem pogut sobrepassar la línia de “demanar respecte per què tots som persones”. La majoria hem pogut veure quant de complicada és la tasca que se’ns ve a sobre com a educadors. Pot ser és hora de situar-nos en un dels plantejaments educatius que ens oferia Castaño, de veure fins on podem i volem arribar. Hora de sentir-nos pedagogs de veritat!

Fem del 2012 un bon any de debó!
Comencem amb un missatge positiu, m'encanta!