A reveure

Quan vaig veure el nom d’aquesta optativa sabia que m’acabaria apuntant, malgrat l’horari no fos el millor. Tot i així, just abans de començar tenia els meus dubtes de si seria com esperava. Normalment fem assignatures molt més directament  relacionades amb l’educació formal, i quan hem fet alguna d’aquest tipus ha acabat sent pràcticament un fracàs. És molt difícil que hi hagi coses que vertaderament es quedin dins nostre després d’una avaluació. Tot depèn de la metodologia i la motivació vers el tema.

Bé, ara puc dir, després d’aquests mesos, que aquesta assignatura serà una de les recordi en acabar el grau. Crec que hem crescut, en molts aspectes. M’ha servit per tancar molts interrogants que tenia respecte el tema de la interculturalitat, i m’ha ajudat a obrir molts altres, de caire més profund. Les classes sempre han estat interessants, i la metodologia molt encertada. Per què? Ja ho sabem, pràcticament la majoria de nosaltres hem participat a classe, i això és quelcom que quasi mai succeeix. Ens ha agradat, ens ha motivat, i segurament hagi estat per que el tema ens ha tocat com a persones. En una carrera universitària, i més en una com aquesta, penso que és fonamental tenir aquestes assignatures que s’escapin una mica de la rutina, que ens deixi ser nosaltres mateixos, pensar i actuar per nosaltres mateixos. Hem estat en tot moment els protagonistes de les classes, i mai no hem deixat d’aprendre aspectes teòrics.

Com veieu, no tinc més que bones paraules per aquesta assignatura, sens dubte, una de les millors d’aquest semestre. Crec que qui més qui menys l’hem aprofitat  i hem pogut extreure coses que superen qualsevol assignatura, que van més enllà. Ara sóc més jo, em conec millor, sé el per què de moltes coses.

Només em queda desitjar que a tots us hagi agradat tant com a mi, i dir-vos fins aviat.

Occidentals, alemanyes, holandesos o mixtos, catalans o espanyols, ens veiem!!!

Bon any nou!!!!

Ahir va ser una nit força tranquil·la, i plena d’esperança. El 2011 ha estat bo per molts motius i dolent per molts, molts altres.

Cadascú tindrà una narració diferent del que ha estat l’any, però hi ha coses que ens afecten a tots. L’educació segueix sent una assignatura pendent de l’Estat, alhora que una vertadera interculturalitat.

Ara que l’assignatura arriba al seu final, i que estem en aquestes dates tan senyalades em plantejo moltes coses: Quines són les fites a aconseguir aquest any?, Fins on volem arribar amb l’educació en temes multi/inter culturalitat?, Fins on ens deixarà arribar el nou govern que es planteja? De moment, el transport públic, l’IRPF, i les factures ens donen la benvinguda una miqueta més cares.

Penso que a aquestes altures i amb la que se’ns ve a sobre, és hora d’obrir els ulls, de plantejar-se coses seriosament com a persona i professional, i començar a actuar. És hora no només de demanar, si no d’exigir respecte. I una educació pública i de qualitat (remalcant PÚBLICA, per si el senyor Rajoy arriba a llegir-ho),  ja que hi som.

En fi, penso que gràcies a assignatures com aquesta, tots els que hem volgut hem pogut sobrepassar la línia de “demanar respecte per què tots som persones”. La majoria hem pogut veure quant de complicada és la tasca que se’ns ve a sobre com a educadors. Pot ser és hora de situar-nos en un dels plantejaments educatius que ens oferia Castaño, de veure fins on podem i volem arribar. Hora de sentir-nos pedagogs de veritat!

Fem del 2012 un bon any de debó!
Comencem amb un missatge positiu, m'encanta!