El vot immigrant

El tema del comunitarisme abans esmentat, i aquest, el vot immigrant, són els principals culpables que l'altre dia a classe el meu cap semblés tenir vida independent. Aquest tema ha creat (per fi, ho he de dir) controvèrsia a classe, estava desitjant una classe on la majoria de nosaltres sentís aquesta bèstia interior que l'impulsés a defensar a mort les seves idees. I efectivament, va passar. Dic que el meu cap tenia vida independent per què tot just després d'haver defensat alguna idea, una altra companya defensava la contrària i també n'estava d'acord. Això, el que ens demostra que d'entrada, tot pot ser relatiu. El debat ha començat en petit comitè, els grups tractàvem el tema i després ho exposàvem de cara a la classe. 

Han de poder votar els immigrants? La primera resposta ha estat: sí, amb condicions.

Quines condicions? Al nostre grup s'ha plantejat bàsicament la idea que haurien de poder votar aquelles persones que es veuen afectades per la política del país. 

D'aquí en deriven les següents: En primer lloc, portar un cert temps al país (delimitat a priori en un temps superior a cinc anys i inferior a 10). Aquesta condició s'ha defensat amb l'argument que un vot és (en teoria) quelcom molt seriós, del qual ha de gaudir aquella persona que viurà les conseqüències dels resultats. Així, un turista (sigui quina sigui la seva nacionalitat), no gaudiria d'aquest dret. 

La següent ha estat la aportació/implicació social al territori. Aquesta s'ha pensat de cara a que considerem que les mesures que el país prengui, t'afectaran segons el grau en que estiguis involucrat (estudis, vida laboral, jubilació, atur..). Així, segons aquest plantejament, la persona que ve únicament acompanyant a algú, però que es queda a casa, sense mostrar interès per participar de la col·lectivitat, tampoc gaudiria del dret a vot.

La última condició que s'hauria proposat seria la de tenir uns mínims coneixements sobre política. Es va plantejar, inicialment, com quelcom lògic. És a dir, si puc votar, hauré de saber quin tipus de govern fa cada partit, i quin em convé més personal i col·lectivament. Tot i així, van sorgir algunes preguntes immediates: si això s'ha de tenir en compte, com ho hem de mesurar? qui ho ha de mesurar i com? Preguntes que tampoc vam saber respondre.

Evidentment, amb tots els punts va haver-hi controvèrsia, hi va haver arguments (des del meu punt de vista) vàlids a favor i en contra de cadascú d'ells. El debat va arribar tan lluny que crec que a tots se'ns va quedar marcada la idea de fer un examen, no només als immigrants, si no als autòctons, per a poder valorar la capacitat de vot. Sense estendre'm massa en aquest punt, considero que aquesta mesura està bastant fora de lloc. Ens agradi o no, la persona que neix i viu aquí es veu directament afectada per la política que es faci, i per tant, considero que ha de tenir el dret al vot. Sense anar més lluny, dubto molt que la meva àvia, de 80 anys, fos capaç de passar un examen sobre coneixements polítics i/o territorials, i mai de la vida defensaria la negació del seu vot. 

Una altra cosa seria parlar de desinformació, que crec que és el major problema de la societat espanyola ( i penso que mundial).  Potser hauriem d'apostar per l'educació i la formació, de manera que aquesta idea d'examen no només ens semblés fora de lloc, si no totalment innecessària. Potser immigrants i autòctons hauríem d'esforçar-nos per saber què es mou vertaderament al darrera del nostre vot, què és el que es promet i es fa, què és el que es promet i no es fa, i pitjor encara, que és el que es fa sense que nosaltres en tinguem ni idea.