Comparació de vídeos

Bona nit a tothom!

És divendres, l’últim dimecres no vaig poder  anar a la classe d’immigració i avui m’he posat a mirar els blogs dels meus companys. He trobat dos vídeos que m’han impactat molt i m’agradaria comparar-los fent-ne algun comentari.

Un  vídeo és del programa “Salvados” (famós follonero) en el que es parla dels espanyols que van emigrar a Alemanya ja fa uns 40 anys. L’altre, un vídeo del “Yoyas” (antic concursant de Gran Hermano) parlant sobre immigració (bé, parlant, cridant, o bramant, encara no m’ha quedat clar).

M’agradaria començar per aquest últim, amb algunes de les  frases que diu el “Yoyas”, cito textualment:

- (referint-se a l’arribada dels immigrants) “Yo no vengo aquí diciendo: oye que estoy aquí, dame de comer, dale escuela a mi hijo, cuídame...”.

-“Hay una cola para subirse al autocar, ¿quien se sube primero, el que lleva media hora esperando o el último que acaba de ponerse?” 

-“Esta “tia” (musulmana) está insultando a esta señora (la catalana al telèfon)”. Ahí queda eso.

-“Yo lo que tengo me lo he ganado, no vengo aquí llorando a que me den vales de comida para luego gastármelos en oro, en grifa y en mercedes, y fumando Malboro, una mierda pá tos vosotros! Una mierda pá ti, que te pires... que te vayas a la Meca, que te pongas el pañuelo en la boca y te calles, ignorante, que te calles ¡mujer!, eres una inculta”.

Ara m’agradaria fer el contrast d’aquest vídeo amb l’altre de Salvados.

Penso que tothom en una situació extrema voldríem buscar una vida millor. Això van fer els nostres avis. I al vídeo podem veure com no van anar “demanant caritat”, van anar pensant en treballar i lluitar per un futur millor. No sé per què seguim capficats en pensar que la gent emigra per gust. Penso que ha de ser un procés molt difícil i dolorós fins un punt que no podem imaginar. Rescato algunes frases que m’han semblat significatives per a que cadascú pugui pensar per si mateix. Recordo que no són frases d’un senegalès que ve a Espanya a robar-nos la feina, són frases que podrien haver dit els nostres avis:

“Vinimos huyendo del hambre”

“Yo no vine aquí con contrato, ni él, ni aquél”

“Siempre seremos “invitados a trabajar” ”

“Vivíamos como en ghettos”

“Tenían la idea de que éramos salvajes”

“Mi cuerpo vive en Alemania pero mi espíritu está en mi patria”

“Venían de ilegales, sin papeles, y se buscaban la vida”

“Los niños Alemanes me tomaban muchísimo el pelo por ser español, cometía una falta y me llamaban Franco”.

 Són temes molt complicats. No sé fins quin punt la manca de recursos reforça el nostre racisme. Em pregunto si hi hagués educació, sanitat i menjar per tothom seguiríem sent racistes o no, no ho sé.  El que està clar és que la realitat d’una persona que emigra per necessitat no és gens fàcil i el fet de demanar ajudes és totalment humà. Trobo lògic demanar un re-ajust de les ajudes, veure de quina manera poden sortir més persones beneficiades, però sempre amb una base de respecte. O és que l’argument del Carlos no va per la línia de... “Primer els de casa”? Sabeu per on vaig, oi?

Al cap i a la fi, no ens enganyem, no han estat pas els musulmans (per dir alguna cosa) els que ens han portat a la crisi, són els blanquitos nets i polits que mai discriminaríem a primera vista. Ells són els  únics als que hauríem de demanar explicacions, i podríem faltar-los al respecte amb un motiu de pes.