Vídeo 1: Algú va anar a Sol, Plaça Catalunya o alguna de les acampades del moviment 15-M? Mireu que deien de nosaltres a aquesta fantàstica cadena de televisió:
Vídeo 2: També alguns de vosaltres haureu vist GRANS programes de televisió (dels pocs bons que hi ha ara) com Salvados, El Intermedio o Sé lo que hicisteis. Bé, tots surten a la mateixa cadena, La Sexta. Veieu aquest vídeo on queda palès les disputes entre La Sexta i Intereconomía.
Vídeo 3: Aquest molt més curtet. És únicament una campanya publicitària de la mateixa cadena. Molt bo!
Vídeo4: I per concloure una reflexió (poc educada, és veritat) però sí ràpida, clara i concisa:
M’agradaria dir abans que tanqueu el blog que Intereconomía crea una animadversió instantània per que no intenten amagar el tipus d’ideologia que tenen. Potser amb el seu discurs radical han convençut a més d’un, no ho sé. Sincerament quan ho veig no sé si sento ràbia o llàstima, encara ho he de decidir.
D’altra banda m’agradaria dir que els mitjans de comunicació influeixen directament sobre la nostra personalitat i ideologia. Totes les cadenes i tots els programes amaguen una ideologia que deixen entreveure d’una forma molt més suavitzada que intereconomia, i aquests són els més perillosos. Des d’un debat obert fins un simple informatiu, tot ens afecta i condiciona la nostra manera de veure el món.
D’aquí sorgeix la importància de saber distingir els medis de comunicació dels de “desinformació”. Mai no hauríem de donar per bo tot el que ens digui, tot és contrastable, i de fet, sempre hauríem de fer aquest esforç de crítica i reflexió.
És divendres, l’últim dimecres no vaig poder anar a la classe d’immigració i avui m’he posat a mirar els blogs dels meus companys. He trobat dos vídeos que m’han impactat molt i m’agradaria comparar-los fent-ne algun comentari.
Un vídeo és del programa “Salvados” (famós follonero) en el que es parla dels espanyols que van emigrar a Alemanya ja fa uns 40 anys. L’altre, un vídeo del “Yoyas” (antic concursant de Gran Hermano) parlant sobre immigració (bé, parlant, cridant, o bramant, encara no m’ha quedat clar).
M’agradaria començar per aquest últim, amb algunes de les frases que diu el “Yoyas”, cito textualment:
- (referint-se a l’arribada dels immigrants) “Yo no vengo aquí diciendo: oye que estoy aquí, dame de comer, dale escuela a mi hijo, cuídame...”.
-“Hay una cola para subirse al autocar, ¿quien se sube primero, el que lleva media hora esperando o el último que acaba de ponerse?”
-“Esta “tia” (musulmana) está insultando a esta señora (la catalana al telèfon)”. Ahí queda eso.
-“Yo lo que tengo me lo he ganado, no vengo aquí llorando a que me den vales de comida para luego gastármelos en oro, en grifa y en mercedes, y fumando Malboro, una mierda pá tos vosotros! Una mierda pá ti, que te pires... que te vayas a la Meca, que te pongas el pañuelo en la boca y te calles, ignorante, que te calles ¡mujer!, eres una inculta”.
Ara m’agradaria fer el contrast d’aquest vídeo amb l’altre de Salvados.
Penso que tothom en una situació extrema voldríem buscar una vida millor. Això van fer els nostres avis. I al vídeo podem veure com no van anar “demanant caritat”, van anar pensant en treballar i lluitar per un futur millor. No sé per què seguim capficats en pensar que la gent emigra per gust. Penso que ha de ser un procés molt difícil i dolorós fins un punt que no podem imaginar. Rescato algunes frases que m’han semblat significatives per a que cadascú pugui pensar per si mateix. Recordo que no són frases d’un senegalès que ve a Espanya a robar-nos la feina, són frases que podrien haver dit els nostres avis:
“Vinimos huyendo del hambre”
“Yo no vine aquí con contrato, ni él, ni aquél”
“Siempre seremos “invitados a trabajar” ”
“Vivíamos como en ghettos”
“Tenían la idea de que éramos salvajes”
“Mi cuerpo vive en Alemania pero mi espíritu está en mi patria”
“Venían de ilegales, sin papeles, y se buscaban la vida”
“Los niños Alemanes me tomaban muchísimo el pelo por ser español, cometía una falta y me llamaban Franco”.
Són temes molt complicats. No sé fins quin punt la manca de recursos reforça el nostre racisme. Em pregunto si hi hagués educació, sanitat i menjar per tothom seguiríem sent racistes o no, no ho sé. El que està clar és que la realitat d’una persona que emigra per necessitat no és gens fàcil i el fet de demanar ajudes és totalment humà. Trobo lògic demanar un re-ajust de les ajudes, veure de quina manera poden sortir més persones beneficiades, però sempre amb una base de respecte. O és que l’argument del Carlos no va per la línia de... “Primer els de casa”? Sabeu per on vaig, oi?
Al cap i a la fi, no ens enganyem, no han estat pas els musulmans (per dir alguna cosa) els que ens han portat a la crisi, són els blanquitos nets i polits que mai discriminaríem a primera vista. Ells són els únics als que hauríem de demanar explicacions, i podríem faltar-los al respecte amb un motiu de pes.
L'altre dia parlant de la primera part del Cas que ens acompanyarà les properes setmanes, i amb la reflexió principal que vaig fer amb el segon joc, que la violència genera violència, vaig recordar la pel·lícula d’American History X. Segurament molts de vosaltres ja l’heu vista, si no, us la recomano.
Tracta sobre un jove, Derek, d’ideologia nazi que és empresonat per matar dos joves afroamericans. Amb la seva dura experiència a la presó, comença a canviar de pensament. En sortir, però, veu que el seu germà petit, Danny, ha seguit els seus passos ideològics.La pel·lícula es centrarà en l ’intent del Derek per a que el seu germà deixi el nazisme i el perillós món que l’envolta.
M’encantaria posar-vos l’escena final de la pel·lícula, per què és el que realment et fa plantejar tot l’absurd que hi ha darrere una ideologia nazi, però prefereixo que si no heu l'heu vist i us ha cridat l’atenció, la veieu sense saber-ne res més. Aquest és el tràiler:
