Salomon

"Cariño, quizás venga un compañero de trabajo de Andrés  a cenar con nosotros en Nochebuena".

Això em va dir la meva mare fa moltíssims anys uns dies abans de Nadal. Era petita, i no sabia per què un company del treball del marit de la meva mare havia de sopar amb nosaltres una nit tan familiar com aquesta. Però encara hi va haver quelcom que em va sorprendre més: el company era negre.

Carai! Un negre convidat per l'Andrés a venir a casa? Si ell sempre ha semblat de "La España profunda"!!. No ho entenia del tot. L'Andrés no és, ni molt menys, una persona racista. Però com la majoria de nosaltres, alguna vegada ha fet algun comentari fora de to. I doncs? Què havia portat a l'Andrés ha parlar d'aquest home com "mi hermano"?

L'empresa on treballava l'Andrés, fa anys que va començar a tenir problemes. Va canviar de mans i alguns treballadors van veure com les seves condicions de treball empitjoraven per moments. Va ser quan es van començar a conèixer. Dues persones que, a priori, no tenien res a veure, començaven a tenir un contacte que arribaría a una profunda amistat.

Vaig recordar auqesta anèdota de fa tants anys a partir del vídeo que vam veure a classe "Salomon", on l'Eusebio, un d'aquests homes de "La España profunda" com l'anomeno jo, va canviar la seva actitud vers el Bassir, un jove negre que, en principi, no el volia ni veure.

L'Eusebio és un home amb molts prejudicis vers la raça negra. De fet, no vol cap tipus de contacte amb ells, els rebujta, els insulta i creu que ells no respecten la seva cultura, quan l'Eusebio és el primer en no respectar-los a ells. Tot i així, ja vam veure que apropen postures gràcies a la petanca. L'Eusebio obre els ulls i veu en Bassir (o Salomon) un bon noi. Per a que ho pogueu veure per vosaltres mateixos, us deixo el curt a continuació:

A partir del vídeo a classe es va formular una pregunta: És possible un canvi d'actitud? Es necessita quelcom material per fer-la?

Bé, penso que cada persona és un món. Seria molt "happy" dir que si féssim l'esforç per conèixer-nos tot aniria sobre rodes. De fet, la barreja de cultures involuntària pot suposar un gran xoc per als implicats, ho veiem cada dia. Però penso que, efectivament, la comunicació és una gran mancança en aquest sentit. Tothom, arribat el moment, pot fer aquest canvi (tot i que no sigui radical), n'estic convençuda.

No crec que l'Eusebio hagués canviat de no ser per la petancia, ni tampoc crec que ara, després d'estimar-se al Bassir, hagin desaparegut els seus prejudicis davant la raça negra, però al menys, s'ha adonat que no tot és com ell pensava.

Aquests canvis són molt lents, i cada persona, depenent del seu rebuig, els farà amb major o menor velocitat. Cadascú amb els seus motius, petanca, males condicions a la feina, anar al pis de sobre a demanar sal... qualsevol cosa humana pot apropar postures, només cal trobar aquest punt d'unió. Al menys aquest és el meu desig.

Plataforma per Catalunya guanya pes

Abans, però, d'explicar-vos la segona activitat que vam fer a classe, m'encantaria que llegíssim la noticia que trobareu si clickeu al link.

http://www.20minutos.es/noticia/1059736/0/ultraderechista/pxc/catalanes/

És una noticia del diari 20minutos, que tracta de com el partit polític Plataforma per Catalunya (d'ultradreta i socialment reconegut com a racista) ha guanyat vots a les últimes eleccions municipals. Concretament es diu que ha refermat la seva posició a ciutats com Vic o Manlleu i s'ha obert pas a Mataró, Salt, Santa Coloma i el més impactant: L'Hospitalet de Llobregat.

Per què destaco l'Hospitalet? Potser per que em queda més a prop. Actualment estic vivint en aquesta ciutat, reconeguda per la seva gran densitat de població, majoritàriament immigrant. Com us vaig dir al prinicipi, encara em manquen molts coneixements, però com a opinió personal, puc dir que em sorprèn molt que a una ciutat on la immigració és quelcom inherent a la societat, guanyi escons un partit d'aquest tipus.

Respon això a les meves preguntes inicials? La gent, per tant, és racista? és la convivencia entre cultures el que està fallant? Qué està passant realment per a que al segle XXI, les persones deicideixin destinar el seu únic vot a ajudar a aquest tipus d'ideals racistes i xenòfobs? O es que realment estem mal informats i es deu a una manca de coneixement?

Com a persona amb valors que crec que sóc, m'agradaria que tots hi poguéssim reflexionar una mica, i que cadascú tregui les seves conclusions, o si més no, es construeixi l'inici d'un dubte.

Us deixo amb una entrevista de Josep Anglada (cap del partit Plataforma per Catalunya) a Intereconomía.

Com diria la meva àvia... no tiene desperdicio!!!

Us recordo que podeu comentar tant com vulgueu!!

Primer contacte, preguntes i reflexions inicials

Tenia ganes de fer la primera classe d'aquesta optativa. L'Enric, el professor, va llençar una primera pregunta per a que hi reflexionéssim bastant contundent: és la gent racista?

A priori vaig tenir una resposta clara: sí. Vaig pensar que tots, en major o menor mesura, tenim algun tipus de prejudici en aquesta direcció. Tot i així, amb la primera sessió vaig matixar aquesta opinió, veurem per qué.

Primera activitat

Com sabreu, vam fer una activitat en la qual havíem de puntuar d'1 a 5 (molt en desacord-molt d'acord) la nostra opinió respecte les afirmacions que ens deia el professor. Seguidament havíem de puntuar d'igual forma la opinió que pensem que tenen les persones del nostre voltant i la opinió general de la societat.

Bé, no amb totes les afirmacions va ser fàcil posicionar-se. Vam haver de donar la noestra opinió respecte temes com "La diferencia cultural és un valor positiu per a la convivència", "Els immigrants tenen avantantges socials i per obrir negocis", o bé "Agrupar els alumnes segons la religió evita els conflictes". Destaco aquestes per què són amb les que més "problemes" em vaig trobar.

Pel que fa la primera, vaig posicionar-me a favor. Penso que tothom pot aprendre de tothom, que l'ideal seria que totes les cultures agafessin el milllor de les altres per tal de complementar la seva. Tot i així, el cert és que poques vegades aquesta "convivència" entre culutres és un fet positiu. Amb frases que es senten quotidianament com "no respecten les nostres tradicions", "fan pudor" o "no es dutxen" no crec que tota la societat comparteixi la meva opinió.

Respecte la segona, us he de dir que en un principi em vaig posicionar totalment en desacord. Crec que no tenen més facilitats, que amb aquestes botigues treballen més del que treballaria qualsevol persona autòctona, que han de treballar el doble per a tenir els mateixos ingressos que nosaltres. Tot i així a classe es va dir que, de fet, això no és opinable, és una realitat. Com no estic gaire informada no puc fer un gran discurs al respecte, però si està demostrat que tenen més facilitats, no puc més que canviar la puntuació.

Per últim, el tema de la religió.

M'ha semblat interessant dir que l'any passat vaig tenir una experiència molt positiva a l'Institut on faig classes de repàs. L'IES Milà i Fontanals, és un dels instituts amb major índex d'immigració de Barcelona. Amb els alumnes de sisè de primària sempre hem intentat mantenir una relació propera, on la comunicació sigui la nostra principal arma. És per això que uns dia ens vam aventurar a parlar de les religions.

Us sorprendria com va funcionar aquella classe. Sempre des del respecte, tothom va poder explicar als seus companys quina religió seguien i per qué la seguien. Crec que vam tractar el tema amb molt de tacte, n'estic molt orgullosa i per tant penso que sempre que es faci amb cura, la religió no ha de ser una barrera entre les persones.

Per acabar i no avorrir-vos més, faré algunes reflexions ràpides.

Pel general, he vist que comparteixo en major mesura la opinió de la gent del meu voltant, que no pas la de la societat en general (de fet, penso que això es molt normal).

Durant el tems que hem estat en petit grup, hem tractat el tema de qui es considera una persona immigrant. Hem vist que normalment utilitzem aquest terme per referir-nos a determinades nacionalitats o races. Així, quan veiem un home alemany o un anglès al metro poques vegades el considerem immigrant, com a màxim "guiri".

Una última reflexió interessant que ha sorgit a la classe, és que som més classistes que racistes. Una companya ha posat l'exemple d'un apartat del programa "El Intermedio", del qual m'agradaria rescatar algun vídeo en alguna entrada propera.

Tot i així, penso que hi ha molts temes per tractar, i no es poden resoldre tots en un dia. Ja ho parlarem amb més calma.

Fins aviat!

Apropem-nos una mica!

Hola a tothom!

Com ja haureu llegit, el meu nom és Melania. Tinc 20 anys i estudio 3r de Pedagogia a la Universitat de Barcelona. Sóc de Blanes, un poble preciós de la Costa Brava, tot i que durant el curs visc a la Ciutat Comtal. 

Em costa descriure'm a mi mateixa, però puc dir que m'encanta riure i passar bones estones amb els amics. La meva gran passió és la música, també el cinema. Entre els molts defectes que tinc destaco el mal caràcter.

D'altra banda, us puc dir que estic en una època de la vida en que intento crear la meva pròpia visió del món, i per tant m'encanta reflexionar, donar voltes al cap (tantes que de vegades puc ser molt pesada).

Malgrat tot, si us veieu amb forces de llegir tot el que em vagi suggerint l'assignatura d'Interculturalitat i Immigració, us convido a fer un cop d'ull al blog.

Desitjo que us agradi!